dimarts, 30 d’abril del 2013

Comprensió lectora: Prosa No ens queda més que la revolució pacífica

 

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.


 1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
Diu en el text hi ha certs drets humanas que haurien de ser intocables,diu també quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà,ajuda als malats, la mort digna, ajuda als joves i ajuda la gent gran.
  2. Quin és el seu tema principal?
Que tens que Ajudar el gents Grans i joves
  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva





La vida... Més poemes...


  1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls. També has de penjar els que més t'hagin agradat a la pàgina del facebook, afentint-hi el teu comentari i una imatge adient.
      



" A un amor no correspost "
Encara que mai el meu afecte
tingui el premi dels teus petons,

encara que mai les meves paraules

tu les sentis en el meu pit,

jo igual he d'estimar

sense paraules i en silenci,

perquè et porto a l'ànima

com si fossis un somni,

com si tot el que és teu

s'adormís al meu pit.
 
Beneïdes les hores
que em porten els teus records,
quan tot sol, en el meu quart,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m'has ensenyat
a estimar-te des de lluny,
amb l'ànima i amb el cos.

Hay veces que sin quererlo,
Me he perdido en tus pensamientos,
momentos que han pasado ,
buenos y malos recuerdos,
sé que con mi edad,
no deberia hacer esto;
pero no puedo evitar llorar
cuando en ellos pienso. 

 

 

La brisa corre dins la tarda,
els meus pensaments són guspires dins la foscor.
Saborejo la solitud
com un fruit amb un nou gust,
dins els seus braços m’abandono.
Mastego il.lusions
i escolto la vida.
És estrany…brilla més que la lluna,
una llàgrima.



No tenim por -diuen el homes-,
nosaltres tampoc -criden els nens-,
tenim mines als peus
i gent que ens posa frens.
El camí és llarg i complicat
però el nostre compromís és ferm.
Lluitarem per la llibertat,
lluitarem pel desarmament.
La cultura de la pau arribarà,
els drets humans es compliran
i d'un món en pau la humanitat en gaudirà.
Ningú estarà amenaçat,
no parlarem de refugiats,
parlarem només de pau i llibertat
.

dilluns, 29 d’abril del 2013

Vestit de llevant, moda poètica de primavera


Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
       

              1. Fes un resum del contingut del poema.
La poema esplica la vestit llevant moda poètica de primavera.
              2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...
personificacion.
              3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

              4. De qui parla? Què en diu?
Parla de vestir de la moda.

divendres, 26 d’abril del 2013

Els dies de la setmana...

  
 1. Explica el dia de la setmana que més t'agrada i per què. També has d'explicar el que menys. Penja imatges que ho representin.
El dia que m'agrada molt es el dia dimecres per que salir con la meva mare a comprar les coses.
El dia que no m'agrada es diumunge per que quedar tot el dia a casa.