dimarts, 21 de gener del 2014

Entrada lliure


                                FESTES TRADICIONALS DE                                  MALLORCA I DE MARROC



                                                                             
    Aïd "El Kebir"                                        Santa Antoni


                                                                                                                                       

                                                                                                                                                                               

                       Aïd "El Kebir"

L'id al-ad·ha (en àrab عيد الأضحىʿīd al-aḍḥà, "festa del sacrifici") és una de les dues celebracions  més importants del calendari islàmic. La celebració rep diversos noms, com al-id al-kabir (العيد الكبيرal-ʿīd al-kabīrfesta gran), qurban bajram (escrit diversament segons el país), eid dhoha (al Pakistan ) o bisup tabaski (a l'Àfrica subsahariana ); també se la coneix com festa del xai, ja que és l'animal que se sol sacrificar més sovint.

Com es celebra?

Aquest dia, en tot el món islàmic , les famílies maten un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l'acte d'Abraham; a continuació s'organitza un gran àpat i els creients es retroben en família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d'oblit de malentesos, així com d'ajuda als més necessitats, ja que, segons la tradició, la família només es pot quedar amb una tercera part de l'animal sacrificat i la resta s'ha de compartir.

                                                                 RITUALS

La festa s'inicia de bon matí, després de la sortida del sol, amb una pregària multitudinària. L' imam pronuncia la jutba per recordar, entre d'altres coses, el significat de sacrifici i del pelegrinatge. Un cop finalitzada l'oració els musulmans poden procedir a realitzar el sacrifici que, segons la tradició, farà el cap de família, tot i que també pot fer-lo qualsevol altre musulmà.
En general l'animal sacrificat és un xai, però si no n'hi hagués a disposició, els texts sagrats autoritzen utilitzar-ne d'altres com vedells, cabres, camells, etc. El ritual a seguir està codificat segons la xària, la llei islàmica:
Cap de les bèsties pot presentar un defecte físic i, a més, ha de tenir una edat determinada segons l'espècie; cal orientar l'animal de cara a la Meca tot col·locant-lo sobre el costat esquerre; abans de procedir al sacrifici, la persona encarregada de dur-lo a terme ha de manifestar la raó de la seva intenció de matar l'animal i ha de pronunciar una frase ritual; finalment ha de degollar-lo segons el mètodehalal, que defineix el que és lícit segons la religió.

 


                             DATES DE CELEBRACIÓ

  • 6 de novembre de 2011
  • 26 d'octubre de 2012
  • 16 d'octubre de 2013
  • 4 d'octubre de 2014
  • 23 de setembre de 2015
  • 11 de setembre de 2016
  • 1 de setembre de 2017                     
  • 21 d'agost de 2018
  • 11 d'agost de 2019
  • 31 de juliol de 2020                        

                           SANT ANTONI  (MALLORCA)

La festa de Sant Antoni és una festa 
tradicional de les Illes Balears,especialment 
on celebra més és a l'illa de Mallorca.Sant 


Antoni és una festa que fa referència a una 
festa cristiana.A Mallorca en concret cada 
poble viu Sant Antoni de forma diferent.


Llegenda

 Sant Antoni, segons la biografia contada per sant A sant Atanasi d'Alexandria, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Així ho va fer i es va retirar a una cova de Tebes. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Deu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.

 

Festa

 Se'l representa amb una creu en forma de tau o de T, acompanyat d'un porquet, o bé amb un llibre en una cova, o bé amb un gaiato d'on penja una campaneta.


                                              

Els clamaters fins avui


SINONIMIA Y ANTONIMIA

http://www.aprenderespanol.org/gramatica/sinonimos-antonimos-paronimos.html

https://docs.google.com/file/d/0B0OtiEvBUyLfRUxfYVVsdGpqVnc/edit

http://www.educa2.madrid.org/web/educamadrid/principal/files/a38b8edc-a5e0-49bf-ada9-23503bb7b8ab/LENGUA/SEGUNDO/EJERCICIOS%20DE%20SINONIMOS%20Y%20ANTONIMOS%20-%20%20Mariano%20Moreno%20Sanz.pdf

dilluns, 13 de gener del 2014

ANTONIO MACHADO

http://www.slideshare.net/agvnono/antonio-machado-16504047 

http://www.slideshare.net/mdpc/antonio-machado-11143104 

Antonio Machado






Caminos

De la ciudad moruna
tras las murallas viejas,
yo contemplo la tarde silenciosa,
a solas con mi sombra y con mi pena.

El río va corriendo,
entre sombrías huertas
y grises olivares,
por los alegres campos de Baeza

Tienen las vides pámpanos dorados
sobre las rojas cepas.
Guadalquivir, como un alfanje roto
y disperso, reluce y espejea.

Lejos, los montes duermen
envueltos en la niebla,
niebla de otoño, maternal; descansan
las rudas moles de su ser de piedra
en esta tibia tarde de noviembre,
tarde piadosa, cárdena y violeta.

El viento ha sacudido
los mustios olmos de la carretera,
levantando en rosados torbellinos
el polvo de la tierra.
La luna está subiendo
amoratada, jadeante y llena.

Los caminitos blancos
se cruzan y se alejan,
buscando los dispersos caseríos
del valle y de la sierra.
Caminos de los campos...
¡Ay, ya, no puedo caminar con ella!

habla de caminos de los campos del viento i de la tierra.

Antonio Machado

A la muerte de Rubén Darío
Si era toda en tu  verso la armonía del mundo,
¿dónde fuiste, Darío, la armonía a buscar?
Jardinero de Hesperia, ruiseñor de los mares,
corazón asombrado de la música astral,

¿te ha llevado Dionysos de su mano al infierno
y con las nuevas rosas triunfantes volverás?
¿Te han herido buscando la soñada Florida,
la fuente de la eterna juventud, capitán?

Que en esta lengua madre la clara historia quede;
corazones de todas las Españas, llorad.
Rubén Darío ha muerto en sus tierras de Oro,
esta nueva nos vino atravesando el mar.

Pongamos, españoles, en un severo mármol,
su nombre, flauta y lira, y una inscripción no más:
Nadie esta lira pulse, si no es el mismo Apolo,
nadie esta flauta suene, si no es el mismo Pan.
habla de corazones i de muerte i habla de la muerte de rubén darío

Antonio Machado

A un naranjo y a un limonero
Naranjo en maceta, ¡qué triste es tu suerte!
Medrosas tiritan tus hojas menguadas.
Naranjo en la corte, ¡qué pena da verte
con tus naranjitas secas y arrugadas!.

Pobre limonero de fruto amarillo
cual pomo pulido de pálida cera,
¡qué pena mirarte, mísero arbolillo
criado en mezquino tonel de madera!

De los claros bosques de la Andalucía,
¿quién os trajo a esta castellana tierra
que barren los vientos de la adusta sierra,
hijos de los campos de la tierra mía?

¡Gloria de los huertos, árbol limonero,
que enciendes los frutos de pálido oro,
y alumbras del negro cipresal austero
las quietas plegarias erguidas en coro;

y fresco naranjo del patio querido,
del campo risueño y el huerto soñado,
siempre en mi recuerdo maduro o florido
de frondas y aromas y frutos cargado!
habla de naranjos i de limoneros,huertos ,frutos....