EL REALISMO: BENITO PÉREZ GALDÓS

ACTIVIDADES

Definición del Realismo.

 El realismo literario es una corriente estética que supuso una ruptura con el romanticismo, tanto en los aspectos ideológicos como en los formales, en la segunda mitad del siglo XIX.

 Características del Realismo.

Los rasgos fundamentales del realismo son los siguientes:

Procura mostrar en las obras una reproducción fiel y exacta de la realidad.
Se opone al romanticismo en su rechazo de lo sentimental y lo trascendental; aspira, en cambio, a reflejar la realidad individual y social en el marco del devenir histórico.
Debido a su afán versista o de verosimilitud, el realismo literario se opone asimismo directamente a la literatura fantástica

  Principales autores del Realismo europeo.

 STENDHAL (Grenoble, 1783-París,1842) : Su mérito como novelista radica especialmente en el estudio psicológico de sus personajes. 

 HONORÉ DE BALZAC (Tours, 1799-París, 1850)De gran capacidad imaginativa, retrata toda una sociedad cuyo móvil fundamental es el dinero. 

 Vida y obra de Benito Pérez Galdós.

 Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843 - Madrid, 4 de gener de 1920) és un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana. Va evolucionar cap al naturalisme en les darreres etapes. Destaca pels seus diàlegs, amb barreja de registres segons els personatges i pel punt de vista, ja que el narrador es fica dins la història narrada per guiar el lector i jutjar-la.

 

NARCÍS OLLER

http://www.xtec.cat/~jpallas/

Entrada lliure.

                                        
                       literatura catalana 

                       
                         




El concepte de literatura catalana fa referència a aquella literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor, de la mateixa manera que la literatura anglesa o àrab. La literatura catalana es divideix en tres grans períodes: l'esplendor medieval, la Decadència (on per motius polítics i per l'esplendor del Segle d'Or espanyol en castellà va minvar l'ús del català com a llengua de cultura) i la literatura contemporània (on el català i el castellà conviuen com a llengües de cultura, sobretot a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, i el català i el francès conviuen en el mateix sentit a la Catalunya Nord).
                         



Els inicis de literatura catalana

Les primeres manifestacions literàries de la literatura catalana s'han trobat escrites en una llengua no autòctona: el provençal. A partir del segle VIII, però, hi ha indicis de l'existència, en l'ús oral, del català. Al segle XI es van començar a introduir en els textos escrits les llengües romàniques diferenciades del llatí, la llengua culta europea i també l'eclesiàstica. Aquest procés va culminar, en la llengua catalana, a mitjan segle XIII, quan va aparèixer per primera vegada literatura escrita. Concretament, entre els segles XI i XIII van aparèixer dues obres escrites ja en llengua vulgar: el Forum iudium, del segle XII, traducció d'un text llatí, i les Homilies d'Organyà, de començament del segle XIII, que són predicacions en romanç.

L'esplendor medieval

Segle XII - principis del segle XIII: L'època daurada dels trobadors. L'època medieval la podem dividir en tres períodes clau: Un primer període marcat per la literatura feudal. És l'època de l'art romànic i la situem a finals del s. XII – principis del s. XIII. Època daurada de la literatura dels trobadors. En segon lloc, apareix una literatura urbana, lligada a l'aparició de l'arquitectura d'estil gòtic i al creixement de les ciutats. Aquesta literatura la situem en el tombant de segle XIII al XIV.

Els Jueus Mallorquins (Xuetes)

                                     JUEUS MALLORQUINS 
                                                      
                                                           (XUETES)

                         

Els xuetes [ʃu'ətəs], també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals al llarg de la història s'ha conservat consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del segle XVII, o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat històricament estigmatitzats i segregats, per la qual cosa, i fins a la primera meitat del segle XX, han practicat una estricta endogàmia. Avui dia, entre 18.000 i 20.000 persones a l'illa són portadores d'algun d'aquests cognoms.



LLINATGES PORTADORS XUETES

Els llinatges considerats xuetes són: Aguiló, Bonnín, Cortès, Fortesa, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Tarongí, Valentí, Valleriola i Valls.^{[Nota 11]}

En tot cas, deriven d'una comunitat conversa molt més àmplia, atès que els registres de les conversions a cavall dels segles XIV i XV, així com els de la Inquisició, de finals delXV i principis del XVI documenten més de 330 cognoms entre els conversos i els condemnats per judaïtzar a Mallorca. També alguns mallorquins porten cognoms de procedència clarament jueva, que no són tenguts per descendents d'hebreus, ni xuetes^[24] (per exemple: Abraham, Amar, Bofill, Bonet, Daviu, Duran, Homar, Jordà, Maimó, Salom, Vidal i d'altres).

Però la procedència conversa no és condició suficient per ser xueta, és necessari que aquest origen hagi quedat fixat en la memòria col·lectiva dels mallorquins mitjançant la identificació de les famílies i llinatges així considerats. Per tant, si bé els xuetes són descendents de conversos, només una part dels descendents de conversos són 

ESTUDIS GENÈTICS.

Diversos estudis genètics realitzats, principalment, pel Departament de Genètica Humana de la Universitat de les Illes Balears han acreditat que els xuetes conformen un bloc genèticament homogeni afí a les poblacions jueves orientals, però també relacionats amb els asquenazites i els jueus nordafricans, tant si s’analitza el cromosoma Y, d’ascendència patrilineal, com si s’analitza el DNA mitocondrial, d’ascendència matrilineal.^[26]

Així mateix poden presentar algunes patologies d’origen genètic, com és la Febre mediterrània familiar,^[27] compartida amb els jueus sefardites i una alta freqüència dehemocromatosi, particular d’aquesta comunitat.^[28]

 

S'ha de dir que els xuetes han sufrit molt dins l'illa de mallorca,i molts d'ells es tengueren que convertir al cristianisme,i els que no volgueren tengueren que emigrar cap o fora o si no cruelment morir,