Poema de Sant Jordi per al nostre institut!

Matem el drac

Sant Jordi, salva'ns de la desgràcia.
Sant Jordi, escolta les nostres pregàries.
Un drac es vol menjar la nostra llengua,
per emmudir la nostra essència.
Ens acorrala amb la seva força,
i ens espanta amb el foc
que treu per la boca.
Ataca les nostres escoles,
i els drets de totes les persones,
a cop d'estisores.

Tota la lluita que havíem fet els del poble,
construint una societat en valors,
un estat social del benestar,
digne per viure-hi els nostres nins,
ara s'esfuma com si fos un miratge,
i com si mai no hagués existit.

Sant Jordi, pren el roig de la rosa
i salva el poble de les injustícies,
de l'esclavitut, de la tortura.

Sant Jordi, pren el saber del llibre,
i mata el drac,
símbol de la dictadura.

Porto Cristo, vora el mar,
vessa les seves llàgrimes,
davant tanta impotència.
Però ofereix resistència...
Carolina Ibac.

Una llegenda molt antiga sobre un drac i un cavaller!!!

                     Cançó del cavaller Sant Jordi:  23 d'abril

Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.

 

 

1 Llegeix aquest poema, penja'l al teu blog i explica a través d'una redacció la història que narra. 

La història de santa jordi setrata d'un castell que vivia priseca i el seu pare. la prencisa conosi a un Principi que era mui quapo es conosi i passés els anys que ria casar i el pare de la princisa i el Principi seus pares

Les flors i la teva personalitat

  1. Saps que els teus gustos diuen molt de la teva personalitat? Penja la imatge de la teva flor preferida. Per què ho és? Justifica la teva resposta

La flor de color vermell jo m'agrada Molt per que te una visió Molt interesant.