EL ROMANTICISME
El Romanticisme determina un renovament
profund en el camp de la literatura i de les arts. El Romanticisme va
aportar canvis molt importants en el món cultural. Entre els canvis més
significatius cal destacar els següents:
1) la nova relació entre l’artista i la societat:
l’escriptor i l’artista
reivindiquen la seva funció social i exigeixen la recompensa econòmica
del seu treball;
2) la llibertat creativa:
el romanticisme reivindica el geni creador;
l’obra ha de ser sobretot personal, original, basada en la
imaginació i la intuïció. Aquesta nova concepció de l’obra literària
desemboca en la llibertat de l’elecció del tema, dels recursos i
l’estil, i en la reformulació dels gèneres literaris, que fins aquell
moment tenien unes fronteres molt estrictes;
3) la visió malenconiosa de la vida;
4) la valoració de la literatura i de l’art populars:
el romanticisme, en assumir la intuïció com a base artística,
reivindica l’aportació de la literatura i de l’art populars, fruit de la
intuïció lliure dels pobles; i
5) el nacionalisme:
es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada
poble. Per això, el romanticisme potencia el desenvolupament de la
novel·la històrica i del costumisme, un model literari que té per
objectiu la descripció d’una realitat (costums, ambients…) en procés de
canvi a causa de les profundes transformacions provocades per la
industrialització i la modernització social.
El
gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat
de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de
manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País
Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més
lenta. Per gèneres, podem establir
esquemàticament:
a) en narrativa,
primerament la narració breu costumista i després la novel·la romàntica
històrica, la novel·la romàntica sentimental i la novel·la de fulletó
(caracteritzada per la primacia de l’acció i del sentimentalisme
exagerat, la presència de personatges esquemàtics: el bo, el malvat,
etc., i la senzillesa tècnica) són les opcions dominants;
b) en poesia,
es conrea tant la poesia lírica com l’èpica. La poesia lírica és de
temàtica sentimental o patriòtica, mentre que l’èpica relata
esdeveniments de grandesa heroica, sobretot de l’edat mitjana. A banda
aquesta poesia adreçada a un públic culte, molts autors produeixen una
poesia d’abast popular destinada sobretot a ser publicada en revistes;
c) en teatre, la producció inclou tant el drama històric com el drama sentimental o melodrama.
El
gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat
de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de
manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País
Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més
lenta. Per gèneres, podem establir esquemàticament:
ACTIVITAT:
Cerca autors romàntics catalans indicant el gènere literari que conrearen i els títols d'algunes de les seves obres més importants.
Cerca autors romàntics catalans indicant el gènere literari que conrearen i els títols d'algunes de les seves obres més importants.
Frederic Soler
La botifarr de la llibertats
La botifarr de la llibertats
Víctor Balaguer
Pinacoteca
El dipòsit del Prado
Art Modern
Art contemporani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada