literatura catalana
El concepte de literatura catalana fa referència a aquella literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor, de la mateixa manera que la literatura anglesa o àrab. La literatura catalana es divideix en tres grans períodes: l'esplendor medieval, la Decadència (on per motius polítics i per l'esplendor del Segle d'Or espanyol en castellà va minvar l'ús del català com a llengua de cultura) i la literatura contemporània (on el català i el castellà conviuen com a llengües de cultura, sobretot a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, i el català i el francès conviuen en el mateix sentit a la Catalunya Nord).
Els inicis de literatura catalana
Les primeres manifestacions literàries de la literatura catalana s'han trobat escrites en una llengua no autòctona: el provençal. A partir del segle VIII, però, hi ha indicis de l'existència, en l'ús oral, del català. Al segle XI es van començar a introduir en els textos escrits les llengües romàniques diferenciades del llatí, la llengua culta europea i també l'eclesiàstica. Aquest procés va culminar, en la llengua catalana, a mitjan segle XIII, quan va aparèixer per primera vegada literatura escrita. Concretament, entre els segles XI i XIII van aparèixer dues obres escrites ja en llengua vulgar: el Forum iudium, del segle XII, traducció d'un text llatí, i les Homilies d'Organyà, de començament del segle XIII, que són predicacions en romanç.
L'esplendor medieval
Segle XII - principis del segle XIII: L'època daurada dels trobadors. L'època medieval la podem dividir en tres períodes clau: Un primer període marcat per la literatura feudal. És l'època de l'art romànic i la situem a finals del s. XII – principis del s. XIII. Època daurada de la literatura dels trobadors. En segon lloc, apareix una literatura urbana, lligada a l'aparició de l'arquitectura d'estil gòtic i al creixement de les ciutats. Aquesta literatura la situem en el tombant de segle XIII al XIV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada