SANTIAGO RUSIÑOL
http://www.slideshare.net/Jordialejandro/el-teatre-modernista-simbolista-santiago-rusiol
OBRES MÉS SIGNIFICATIVES.
-L'ALEGRIA QUE PASSA: L’alegria que passa és una obra de teatre breu i, aparentment, de lectura fàcil. Amb tot, pot
comportar certes dificultats per als estudiants perquè és una peça escrita a les acaballes del
segle XIX i presenta un conflicte complex, el de les relacions entre l’intel·lectual i la
societat burgesa. L’obra segueix els preceptes estètics del simbolisme i, consegüentment,
pot resultar difícil d’entendre en el moment actual i més, potser, per als estudiants poc
acostumats a llegir teatre.
-CIGALES I FORMIGUES: obra Cigales i formigues, a diferència de El jardí abandonat, sí que fou estrenada dins la campanya del Teatre Líric Català. Ambientada a l'Edat Mitjana, en aquest cas la dualitat artista i societat està simbolitzada per insectes: el paper de l'artista estava representat per les cigales i les avorrides formigues simbolitzaven la societat buida d'esperit. Les cigales, encapçalades per L'Ermità, es troben al cim de la muntanya i es dediquen a cantar i dialogar, consagrant la seva vida al culte a la bellesa/divinitat, mentre que lesformigues, habitants del pla, encapçalades per En Vianda, duen a terme ocupacions físicament més productives, però, segons la visió que ens dóna l'obra, menyspreables. En un moment determinat, les formigues, que habitualment rebutgen les cigales, a les quals consideren mandroses i improductives, les necessiten i recorren a elles. Pugen en processó al cim de la muntanya i a l'ermita troben el bàlsam que necessiten gràcies a l'oració que el sacerdot de l'art dedica a la poesia, mitjançant la qual entren en contacte momentàniament el món de la matèria i l'esperit. La situació conflictiva que havia originat aquesta necessitat se soluciona i cadascun torna al seu territori i a les seves tasques. No obstant això, queda demostrada la superioritat dels artistes, servidors de la poesia, enfront de l'actitud vulgar i mesquina de la resta de la gent.
-L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE: L'auca del senyor Esteve, comèdia en cinc actes i deu quadres i obra mestra de Rusiñol, és l'adaptació teatral d'una novel·la del mateix títol publicada el 1907 amb il·lustracions de Ramon Casas i versos rimats de Gabriel Alomar. Rusiñol va haver d'esperar fins a l'any 1917 perquè l'espectacle pogués veure la llum en l'escena, car prèviament havia estat rebutjat pel sindicat d'autors dramàtics catalans[nota 11] per problemes de pressupost.
http://www.slideshare.net/Jordialejandro/el-teatre-modernista-simbolista-santiago-rusiol
OBRES MÉS SIGNIFICATIVES.
-L'ALEGRIA QUE PASSA: L’alegria que passa és una obra de teatre breu i, aparentment, de lectura fàcil. Amb tot, pot
comportar certes dificultats per als estudiants perquè és una peça escrita a les acaballes del
segle XIX i presenta un conflicte complex, el de les relacions entre l’intel·lectual i la
societat burgesa. L’obra segueix els preceptes estètics del simbolisme i, consegüentment,
pot resultar difícil d’entendre en el moment actual i més, potser, per als estudiants poc
acostumats a llegir teatre.
-CIGALES I FORMIGUES: obra Cigales i formigues, a diferència de El jardí abandonat, sí que fou estrenada dins la campanya del Teatre Líric Català. Ambientada a l'Edat Mitjana, en aquest cas la dualitat artista i societat està simbolitzada per insectes: el paper de l'artista estava representat per les cigales i les avorrides formigues simbolitzaven la societat buida d'esperit. Les cigales, encapçalades per L'Ermità, es troben al cim de la muntanya i es dediquen a cantar i dialogar, consagrant la seva vida al culte a la bellesa/divinitat, mentre que lesformigues, habitants del pla, encapçalades per En Vianda, duen a terme ocupacions físicament més productives, però, segons la visió que ens dóna l'obra, menyspreables. En un moment determinat, les formigues, que habitualment rebutgen les cigales, a les quals consideren mandroses i improductives, les necessiten i recorren a elles. Pugen en processó al cim de la muntanya i a l'ermita troben el bàlsam que necessiten gràcies a l'oració que el sacerdot de l'art dedica a la poesia, mitjançant la qual entren en contacte momentàniament el món de la matèria i l'esperit. La situació conflictiva que havia originat aquesta necessitat se soluciona i cadascun torna al seu territori i a les seves tasques. No obstant això, queda demostrada la superioritat dels artistes, servidors de la poesia, enfront de l'actitud vulgar i mesquina de la resta de la gent.
-L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE: L'auca del senyor Esteve, comèdia en cinc actes i deu quadres i obra mestra de Rusiñol, és l'adaptació teatral d'una novel·la del mateix títol publicada el 1907 amb il·lustracions de Ramon Casas i versos rimats de Gabriel Alomar. Rusiñol va haver d'esperar fins a l'any 1917 perquè l'espectacle pogués veure la llum en l'escena, car prèviament havia estat rebutjat pel sindicat d'autors dramàtics catalans[nota 11] per problemes de pressupost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada